La lluita.


Per què m´he decidit a escriure aquesta carta? Perquè penso que quan jo vaig decidir donar el pas d’explicar a tothom (quan dic tothom em refereixo a familiars) el meu problema de salut mental, allò que m’angoixava tant i tant, em vaig quedar tan a gust, i tan alliberada, com si em traguessin unes manilles dels canells.

Per això jo ara ho aconsello a tota la gent, a tothom que ho digui, que no s’ho quedi dins, que és molt pitjor. Què em fet nosaltres al cap i a la fi? No tenim cap culpa, d’allò que patim. Si ens ho quedem dintre, i no ho expliquem a ningú, segons la meua opinió, acabem per, nosaltres mateixos, generar autoestigmes.

Tot això és una lluita, lluita constant, contra els estigmes i els propis autoestigmes que nosaltres mateixos també ens poden crear. Per això jo penso que és millor explicar i no amagar els problemes que puguem portar.

Gràcies.

Núria

He de citar que aquest post es troba tambe a les microdiscriminacions d’obertament.

Salutacions.

I bon dijous!!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s