Archivo de la etiqueta: voluntariat

Diagnòstic, se pot sortir de tot.

A veure, vull explicar-vos una mica per sobre la meva historia.

I vaig a començar pel principi de tot, quan tenia tretze fins als setze anys , inclus abans dels tretze, vaig patir un bullying, per part dels meus companys d’escola que vaig acabar deixant els estudis, i a consecuencia borrar-me de citada escola.

 

Com que no volia anar a clase, el meu pediatra va recomenar als meus pares, quan ja tinc catorze anys, que em portin al psiquiatra. El cual minfla a medicaments per un tubo, anava tot el dia sedada. Amb sertze anys va ser quuan vaig ingresar per primer coip, en un psiquiatric,  fou a la maternitat del clinic, amb .les noies que patien d’anorcxia i bulimia.

Pero no seria fins dos anys despres, quan tinc un ingres arrel d’un brot de mania , fins que noem donen el meu diagnostic.

I aixi ingres rere ingres, i entran d’hospital rere hospital, si aixi paso la meva adolescencia i juventud.

 

Pero per  fortuna patir un trastorn bipolar, a dia d’avui. No es com fa mes de vint anys. Que vull dir amb aixo,, doncs que avui en dia n’hi han entitats que lluiten contra l’estigma i auto-estigma contra les malaties mentals.

Aquest suport, un exemple entitats com a la cual pertanyo activament.org , a mi m’han permes empoderar-me.  Dir amb tota tranquilitat el que he sofert sense cap necisitat d’amagar’ho.

I per lo tant, almenas en el meu cas treure’m un pes de sobre.

 

Jo soc de les que penso que es tindria de dir que patim un trasytorn mental, al igual que  es diu que es pateixes diabetes.

 

Dit tot aixo, us he de dir que a dia d’avui intento portar una vida el mes normal possile, tinc un blog i canal de Youtube,tambe escrit relats que he publicat, faig cursos, tallers, activitats, xerrades etc,,

Parlant sempre en primera `persona de la meva historia i tot el que he patit fins arribar a dia d’avui.

A part tot aixo em fa sentir millor amb mi mateixa, no amago el diagnostic, fa set anys que tinc cap ingres,.

 

En el meu cas, en prenc la medicacio, ja qure sempre que le he deixat m’han acabat ingresant.

 

I acabare dient que rere de qualsevol trastorn mental sempre tenim sortides.  Perque som lluitadors, i no ens pasem tota la vida en brot, dit aixo dir que els altibaixos van i venen, pero tambe amb els anys ens condeixem millor els sintomes almenas en el meu cas si,

 

En fi, aixo es tot per avui, fins la proxima,

perdone’ho les faltes d’ortografia, tinc el word en castella.

 

img_20180821_171243

 

Activament

Anuncios